jueves, 13 de marzo de 2014
Inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat
El Govern avança per segon any consecutiu 44,2 milions d'euros de fons propis per garantir la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat
- Aquests ajuts es financen amb fons de la Conferència Sectorial d’Ocupació i d’Afers Laborals de l’Estat però, a dia d’avui, aquesta Conferència encara no s’ha reunit i, per tant, no s’han assignat ni distribuït els fons
- El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha qualificat d’”insòlita” aquesta situació, que obliga la Generalitat a assumir el paper de “suplent de qui té la responsabilitat d’aportar aquests fons”
- Homs demana que el ple monogràfic sobre la pobresa de demà sigui un debat “a fons, serè i documentat” que serveixi per concretar mesures “tocant de peus a terra” i tenint en compte la situació de les finances de la Generalitat
El Govern garantirà la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat avançant un total de 44,2 milions d’euros de fons propis per segon any consecutiu. Aquests ajuts es financen amb fons de la Conferència Sectorial d’Ocupació i d’Afers Laborals de l’Estat però, a dia d’avui, aquesta Conferència encara no s’ha reunit i, per tant, no s’han assignat ni distribuït els fons finalistes corresponents a l’any 2014.
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha qualificat d’”insòlita” aquesta situació, que obliga la Generalitat a assumir el paper de “suplent de qui té la responsabilitat d’aportar aquests fons”, en referència al Govern espanyol. “Qui ens colla des del punt de vista financer és el primer que després no compleix”, ha lamentat el conseller durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
Atès el context econòmic actual i el sector al qual van dirigits aquests ajuts, el Govern ha decidit de nou avançar fons propis per a aquestes subvencions i poder donar continuïtat als centres especials de treball i mantenir els llocs de treball de les persones amb discapacitat que hi treballen.
Amb aquesta aportació, la Generalitat podrà garantir el pagament del 50% del Salari Mínim Interprofessional dels treballadors amb discapacitat dels centres especials de treball (CET), així com el salari dels tècnics que donen suport a les persones amb discapacitat en l’adaptació a la feina (USAPS).
Els CET són una peça clau de l’economia social, sostenible i competitiva. La seva finalitat és la creació de llocs de treball estables, adequats a la realitat del mercat laboral i al món de l’empresa. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat al règim de treball ordinari. Aquests centres han de comptar en la seva plantilla amb un mínim del 70% de treballadors amb un grau de discapacitat de més del 33%.
Actualment a Catalunya hi ha 210 centres que donen feina a més de 13.000 persones amb discapacitat.
El Govern demana als grups parlamentaris que evitin el “debat preelectoral” en el ple monogràfic sobre la pobresa
El conseller Homs també s’ha referit al ple monogràfic sobre la pobresa que se celebrarà demà al Parlament. Per al conseller, es tracta d’una “oportunitat” per tenir un debat “a fons, serè i documentat” que permeti conèixer la realitat “molt dura” que viu una part considerable dels ciutadans. “No la dissimularem en cap cas”, ha assegurat Homs, qui ha demanat que el debat serveixi per concretar possibles mesures per pal·liar els efectes de la pobresa “tocant de peus a terra” i tenint en compte la situació de les finances de la Generalitat.
Homs ha advertit que en el ple es posarà de manifest si l’objectiu dels grups parlamentaris és fer un “debat preelectoral” o “un debat centrat en els problemes col·lectius que tenim”. “Com a Govern, farem tot el que estigui al nostre abast per la segona opció”.
En aquest sentit, el conseller ha confiat que les resolucions que emanin del ple no signifiquin un increment de la despesa: “El que no farem com a Govern és prometre allò que després no podrem pagar. Ja venim d’una colla d’anys de generar unes expectatives que després no es cobreixen. D’això se’n diu enganyar, i nosaltres no estem disposats a enganyar ningú”, ha afirmat.
D’altra banda, el conseller també ha respost les declaracions del ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, en què assegurava que si Catalunya s’independitza estarà condemnada a vagar per l’espai i restarà exclosa de la UE pels segles dels segles.
“Les declaracions del ministre es desqualifiquen per elles mateixes”, ha considerat Homs. “On segur que no es quedarà Catalunya pels segles dels segles és en la situació actual d’imposicions contínues per part de l’estat espanyol en relació amb els dèficits financers, la llengua, les polítiques socials i culturals o de comerç”, ha reblat.
Projecte de llei per compensar la disminució del Fons de Cooperació Local de 2013
El Govern també ha donat llum verd al projecte de llei que permetrà compensar als ajuntaments els imports deixats de percebre arran de la variació dels criteris d’assignació dels Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC) corresponents a l’exercici 2013. Per mitjà d’aquest acord, el Govern destinarà una dotació complementària al FCLC de 2013 per als ajuntaments per un import màxim de 52.670.662,40 euros, que repartirà en tres anualitats. Els consells comarcals, per la seva part, rebran una dotació complementària al Fons de Cooperació Local de 2014 d’un import màxim de 3.514.699,57 milions d’euros.
L’acord adoptat avui concreta el compromís del Govern al ple del Parlament del 23 de gener passat de contrarestar les quanties econòmiques que alguns ajuntaments catalans havien deixat de percebre per part de la Generalitat en la convocatòria del FCLC corresponent a 2013.
A causa de les restriccions pressupostàries que va comportar la pròrroga de l’exercici 2013, el Departament de Governació i Relacions Institucionals es va veure obligat a aplicar unes regles diferents per a la distribució dels FCLC per a ajuntaments. El criteri adoptat va prioritzar garantir la percepció d’ingressos als municipis amb majors necessitats, amb l’objectiu que la suma dels imports percebuts, corresponents a la participació en els ingressos de la Generalitat i de l’Estat, no fos inferior a la percebuda pels mateixos conceptes durant l’anualitat anterior.
Adaptació del títol de grau superior de guia, informació i assistències turístiques a les necessitats del sector
En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el decret que estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de guia, informació i assistències turístiques, amb l’objectiu d’adaptar-lo a les necessitats actuals del sector. Així mateix, el currículum s’ha adequat a la formació professional establerta a la LOE (Llei orgànica d’educació) i també se n’han ampliat els continguts. Aquest títol està desenvolupat amb el catàleg de qualificacions professionals de Catalunya, que permet la integració dels sistemes educatiu i laboral en la formació professional.
El nou currículum del cicle de grau superior de guia, informació i assistències turístiques amplia els seus continguts desenvolupant aspectes relacionats amb la capacitat d’innovació, la coordinació de tasques, l’orientació a la qualitat, la capacitat de comunicació en múltiples contextos, el coneixement profund de les localitzacions, l’atenció i servei als passatgers, així com les tasques relacionades amb la planificació i la dinamització d’entorns a partir de recursos naturals i socioculturals.
D’aquesta manera, el currículum dóna resposta a les necessitats educatives dels sectors econòmics que demanen professionals qualificats en el desenvolupament d’activitats relacionades amb el transport i els viatges, així com amb activitats esportives, culturals i d’informació. Pel que fa al transport, es potencien les ocupacions relacionades amb l’atenció i serveis als passatgers, que requereixen professionals polivalents i amb formació adequada en àrees com la d’assistència o la d’idiomes. Finalment, també està en expansió, el desenvolupament del turisme local, on es necessiten professionals amb coneixements específics per localitzar, coordinar i mobilitzar mitjans d’índole molt diversa.
2016: Any Llull, en commemoració del setè centenari de la seva mort
El Govern ha acordat declarar el 2016 Any Llull amb motiu del setè centenari de la seva mort. L’Any Llull tindrà lloc entre el mes de novembre de 2015 i el mes de novembre de 2016. En el marc de la commemoració, està previst programar conferències, exposicions, concerts, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació de la vida i l’obra de Ramon Llull en tots els seus vessants.
L’acord de Govern preveu que el Departament de Cultura assumeixi l’organització i el finançament de la commemoració i que es nomeni comissària de l’Any Llull una persona de reconegut prestigi perquè coordini les diverses iniciatives i activitats que, des de la Generalitat de Catalunya, es proposin per commemorar l’efemèride. L’acord estipula que la persona comissària serà nomenada per la persona titular de la presidència de la Comissió de Commemoracions, a proposta del conseller del Departament de Cultura.
tràmits per crear l'impost
El Govern inicia els tràmits per crear l'impost sobre els habitatges buits propietat de les entitats financeres
- El nou gravamen afectarà els pisos propietat d’entitats financeres que portin almenys dos anys buits i estiguin situats en els 70 municipis amb demanda acreditada d’habitatge
- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha assegurat que l’impost no té una voluntat recaptatòria sinó que busca “estimular un parc d’habitatges que ara tenim injustificadament immobilitzat”
- El Govern denunciarà davant la Comissió Europea el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, convençut que “és lesiu per a la preservació del Delta” i que “contradiu” la normativa europea, segons ha explicat el conseller Vila
- El Govern recorrerà davant el TC la llei de l'Estat que reforma l'Administració local, la LOMCE, la llei d’unitat de mercat i la llei d’avaluació ambiental
- El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, considera aquestes lleis “una reforma encoberta de la Constitució” i “un gran acte de cinisme per part d’aquelles que s’omplen la boca defensant-la”
- Homs considera les xifres d’atur del febrer una “vitamina contra els tòpics” dels qui asseguren que el procés sobiranista perjudica l'economia i la sortida de la crisi
El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei per crear un impost sobre els pisos buits. Aquesta iniciativa té per finalitat estimular les entitats financeres propietàries d’una important bossa de pisos perquè els posin en lloguer, una mesura “àmpliament reivindicada per la societat i pel món local”, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Sant Vila, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
Es calcula que l’impost afectarà com a mínim 15.000 pisos en mans d’entitats financeres en els 70 municipis amb una major demanda d’habitatge i s’estima que tributarà una mitjana anual d’entre 850 i 1.650 euros per habitatge buit, uns 13 milions d’euros anuals que es destinaran a polítiques d’habitatge consensuades amb el món local..
La quota de l’impost s’establirà segons la superfície construïda dels habitatges buits: Fins a 10.000 m2 d’habitatges buits, l’impost oscil·larà entre 3 i 6 euros/m2; fins a 10.000 m2 i 50.000 m2 d’habitatges buits, entre 7 i 10 euros/m2 i a partir dels 50.000 m2 d’habitatges buits, entre 11 i 20 euros/m2.
Vila ha assegurat que l’impost no té una voluntat recaptatòria sinó que busca “estimular un parc d’habitatges que ara tenim injustificadament immobilitzat”. Així, l’avantprojecte preveu un conjunt de bonificacions, que van del 10% al 75% de la quota en funció de quants pisos vagi posant en lloguer el titular, bé directament o bé cedint-los a borses de mediació per al lloguer social a les administracions o a les entitats socials.
L’Avantprojecte de llei preveu aplicar l’impost en el cas d’habitatges desocupats durant més de dos anys sense causa justificada. El conseller Vila ha volgut fer notar que quedaran “exempts” del tribut les persones físiques, les administracions públiques i les entitats del tercer sector de la xarxa d’inclusió social. Es preveu que l’avantprojecte de Llei comenci el seu tràmit parlamentari a principis d’estiu perquè l’impost es pugui començar a aplicar al llarg de 2015.
L’impuls a l’establiment d’aquest impost es desprèn de la Llei del dret a l’habitatge, que preveu un seguit de mesures perquè els habitatges desocupats injustificadament, en àmbits d’acreditada demanda, s’incorporin al mercat per mitjà, si escau, de la intervenció de les administracions. D’altra banda, la regulació d’aquest impost complementarà les diverses mesures que s’inclouran en el Pla per al dret a l’habitatge, la tramitació del qual és a punt de finalitzar.
A banda d’aquesta activitat normativa, el Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), ha impulsat diverses mesures per incentivar la sortida de pisos buits al mercat de lloguer a preus assequibles. Així, l’any passat va signar un conveni amb CatalunyaCaixa per a la cessió de 400 pisos destinats al seu programa de mediació per al lloguer social. Recentment s’ha assolit un acord similar amb Bankia, per 230 pisos més, i properament se signarà la cessió de 600 habitatges per part de la Sareb.
El Govern denunciarà davant la Comissió Europea el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre
El Govern denunciarà davant la Comissió Europea el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel Consell de Ministres divendres passat, convençut que “és lesiu per a la preservació del Delta i per la lluita contra la seva salinització” i que “contradiu” la normativa europea, segons ha explicat el conseller Vila. El Pla estableix un cabal ecològic mínim de 3.200 hectòmetres cúbics per segon, una xifra molt allunyada dels 7.000 que recomanen tant la Generalitat com el sector acadèmic per garantir la conservació del Delta.
L’Executiu pren aquesta decisió després d’avaluar l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En la denúncia, el Govern al·legarà defectes en el procediment d’elaboració del Pla ja que, segons ha recordat el conseller de Territori i Sostenibilitat, qualsevol definició dels cabals ecològics s’hauria d’haver fet en el marc del Pla Integral de Protecció del Delta, que requereix l'acord preceptiu del Ministeri i de la Generalitat de Catalunya, i aquest acord preceptiu no s'ha dut a terme. “No hi ha hagut cap reunió oficial ni cap demanda de diàleg per part del govern espanyol”, ha lamentat Vila.
D’altra banda, el conseller ha considerat que el Pla “violenta la normativa bàsica europea” sobre protecció d’espècies i espais naturals. En aquest sentit, Vila ha recordat que el Delta de l’Ebre va ser declarat recentment reserva de la Biosfera, fet que reforça la posició del Govern català. Per al conseller, el pla “neix mort” perquè la pròpia Comissió Europea obligarà el Govern espanyol a revisar-lo a partir de l’any que ve.
El Govern denuncia “una reforma encoberta de la Constitució” i recorrerà davant el TC la llei de l'Estat que reforma l'Administració local, la LOMCE, la llei d’unitat de mercat i la llei d’avaluació ambiental
El Govern ha aprovat presentar quatre recursos d’inconstitucionalitat contra lleis estatals per invasió de competències. Concretament, recorrerà la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), la llei espanyola de garantia d’unitat del mercat i la llei d’avaluació ambiental.
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha considerat aquestes lleis “una reforma encoberta de la Constitució, sense la transparència necessària” i “un gran acte de cinisme per part d’aquelles que s’omplen la boca defensant-la”. Homs ha demanat al Govern espanyol que sigui “honest” i apliqui el seu programa de transformació “de cara” i no “per la porta del darrere”.
“La situació és greu per al nostre autogovern”, ha alertat Homs, ja que les lleis tenen com a objectiu “despullar” el Govern de la “capacitat de decidir” en quatre àmbits competencials “molt importants” per al país: l’Administració, l’educació, el model econòmic i la política mediambiental.
Per aquest motiu, tant el Govern com les Diputacions expressaran el seu rebuig a aquest intent de recentralització per part de l’Estat en l’acte de commemoració del centenari de la Mancomunitat, que se celebrarà el proper sis d’abril.
El Govern interposarà els recursos després que el Consell de Garanties Estatutàries emetés dictàmens contraris a l’ajustament de diversos punts d’aquestes lleis a la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. “Jurídicament és indiscutible el que està passant”, ha assegurat Homs.
El Govern autoritza la subhasta de 13 edificis per un preu total de sortida de 215 milions d’euros
El Govern ha autoritzat la Direcció General del Patrimoni a convocar la subhasta pública de 13 immobles, mitjançant el procediment de presentació d'ofertes en sobre tancat, per un preu de sortida de 215 milions d’euros. Els tretze edificis, que es vendran en un sol lot, són a Barcelona i actualment acullen dependències administratives de la Generalitat de Catalunya. També ha donat el vistiplau a liquidar anticipadament els censos emfitèutics que graven els immobles, un cop s’hagin venut. L’adjudicatari haurà de formalitzar un contracte d’arrendament per a un període màxim de 5 anys pels edificis 1 a 6 del llistat adjunt, i de fins a 20 anys pels següents.
L’operació s’emmarca en el pla de racionalització del patrimoni que el Govern va dissenyar per aconseguir reduir dèficit públic amb l’import íntegre de l’operació i reduir endeutament. “És millor prendre aquesta decisió, encara que pugui ser controvertida, que haver de retallar més”, ha afirmat Homs.
“Malauradament, la situació actual, l’ofec econòmic al qual ens sotmet el Govern espanyol i el sistema de finançament heretat ens porten a vendre immobles per no fer retallades en els serveis essencials de l’estat del benestar”, ha explicat.
Dels 23 edificis d’oficines que es van posar a la venda a finals del 2011, la Generalitat ja n’ha venut 21, 2 dels quals estan pendents de formalitzar (Via Laietana 69 i Diagonal 523-525), per un total de 331.637.624 euros. Aquestes vendes representen un estalvi de 15 milions anuals d’euros per a l’Administració catalana, en concepte de censos i despeses de manteniment dels immobles (impostos, assegurances, reparacions, etcètera).
Es tracta d’uns ingressos extraordinaris que s’han previst per equilibrar les finances catalanes, la mateixa fórmula que han utilitzat altres empreses i entitats en els darrers anys. Des d’un punt de vista financer, les operacions de venda d’edificis contribueixen a sanejar els comptes públics: mentre la totalitat de l’import ingressat es destina a reduir dèficit, la redempció dels censos contribueix a disminuir endeutament. Aquest tipus d’operacions permeten al Govern alliberar recursos immobilitzats en actius immobiliaris i dedicar-los a polítiques públiques més prioritàries en aquest moment.
La subhasta pública es convocarà en els propers dies.
Via
|
Preu venda 1a subhasta
|
Preu venda 2a subhasta
|
1. Casp, 24-26
|
23.480.217,64 euros
|
18.784.174,11 euros
|
2. Gran Via, 639
|
12.920.846,74 euros
|
10.336.677,39 euros
|
3. Pamplona, 103-113
|
22.295.148,66 euros
|
17.836.118,93 euros
|
4. Avinguda Meridiana, 38
|
10.850.654,57 euros
|
8.680.523,66 euros
|
5. Pere IV, 134-146
|
28.462.486,59 euros
|
22.769.989,27 euros
|
6. Ausiàs Marc, 36-40
|
15.068.914,48 euros
|
12.055.131,58 euros
|
7. Via Laietana, 2
|
13.710.317,16 euros
|
10.968.253,73 euros
|
8. Passeig del Taulat, 266
|
35.252.129,37 euros
|
28.201.703,50 euros
|
9. Girona, 20-22
|
10.010.589,65 euros
|
8.008.471,72 euros
|
10. La Rambla, 6 i 8 i ptge de la Banca, 2-4
|
12.356.770,86 euros
|
9.885.416,69 euros
|
11. Pg. de Sant Joan, 39-41(palauet) i Diputació, 355 (edifici alt més l’adossat)
|
21.963.466,69 euros
|
17.570.773,35 euros
|
12. Pg. de Sant Joan, 45 (local primer i segon)
|
1.748.774,95 euros
|
1.399.019,96 euros
|
13. Diputació, 353 (annex a l’edifici alt del c/ Diputació, 355)
|
7.077.417,24 euros
|
5.661.933,79 euros
|
TOTAL:
|
215.197.734,60 euros
|
172.158.187,68 euros
|
Les dades de l’atur de febrer, “una certa esperança per la recuperació econòmica”
El conseller Homs també ha valorat les dades d’atur registrat al febrer, que s’ha reduït en 4.200 persones respecte del mes anterior. Es tracta de les millors xifres d’un mes de febrer en els últims deu anys.
“Amb tota la prudència i la humilitat podem dir que hi pot haver una certa esperança per la recuperació econòmica”, ha celebrat Homs. “No vull fer cap discurs entusiasta però les dades hi són”.
El conseller ha considerat aquestes xifres una “vitamina contra els tòpics” dels qui asseguren que el procés sobiranista perjudica l'economia i la sortida de la crisi ja que, sense l’aportació de Catalunya, l’atur a la resta de l’Estat hauria augmentat. "Resulta que la Catalunya de les quimeres crea ocupació en un sentit diferent a Espanya, i Espanya no", ha assenyalat.
domingo, 2 de marzo de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)