jueves, 1 de noviembre de 2012

l'Europa del 2020

President Mas: "Volem i podem tenir una Catalunya capdavantera en l'Europa del 2020 i per aconseguir-ho necessitem estructures d'Estat"

Duran ha afirmat que “des de CiU volem rescatar Catalunya de l’ofec de l’Estat” en l’acte de presentació del programa electoral per a les eleccions


Convergència i Unió ha presentat avui el seu programa electoral per a 2012 sota el títol “Catalunya 2020” en un acte al Centre d’Interpretació de la Barcelona World Race. El president Mas ha assegurat que “volem i podem tenir una Catalunya capdavantera a l’Europa del 2020” i que “per aconseguir-ho necessitem estructures d’estat”. El president ha remarcat que “el nostre mirall és la millor Europa” i que “per veure’ns bé en aquest mirall necessitem uns instruments d’Estat que en aquest moment no tenim i que difícilment ens proporcionarà l’Estat espanyol”. 
 
En la seva intervenció, el president ha recordat que “durant tres dècades hem intentat canviar l’Estat perquè fos el nostre aliat, per tal de poder complir els nostres objectius com a país” però no ha estat així. “Ara anem a consultar el poble de Catalunya perquè lliurement decideixi el seu futur” ha afegit. En aquest sentit, i arran de les darreres ofertes de diàleg, el president Mas ha recordat que des de l’Estat espanyol “sempre han dit que no a tot el que es proposava i mai han fet una proposta en positiu”, en temes com el dèficit fiscal o el dèficit d’infraestructures.
 
El president Mas ha desgranat les cinc grans forces motrius del programa electoral de CiU. En primer lloc, la innovació i internacionalització, que “ens ha de portar a una economia capdavantera capaç de crear ocupació de qualitat”. La segona gran força és la formació, on “hem començat a donar la volta a la tendència, que semblava imparable, del fracàs escolar”. En tercer lloc, la justícia social, que “ha d’amarar tota l’acció del nostre país assegurant que la capacitat per a crear riquesa vagi acompanyada de la capacitat per a repartir-la de manera justa”.
 
El quart àmbit és la base cultural, la nostra manera de ser. “El que haurem de guanyar en els propers anys estarà basat, en gran part, en la nostra base cultural, mostrant-nos al món com un poble constructiu” ha explicat.  I finalment, el dret a decidir i la força de la democràcia: “Si hem de canviar les coses, i les canviarem, serà perquè fem del dret a decidir i de la força de la democràcia un dels grans elements motrius dels propers anys”.
 
Per la seva banda, el secretari general de la federació de CiU, Josep A. Duran i Lleida, ha explicat que el programa electoral “recull el que per a nosaltres és la prioritat: els catalans les catalanes i Catalunya. La nostra referència és Europa, no Espanya. Si parlem d’educació, de comunicacions, d’ocupació, del que preocupa la gent i que pot fer gran aquest país no ens fixarem en la situació d’Espanya. I ha subratllat per exemple els índexs d’atur, el fracàs escolar i els dèficits d’infraestructures.
Duran ha afirmat que “per a CiU la qüestió nacional i  socioeconòmica són dues cares indissociables de la mateixa moneda. L’assoliment d’estructures d’estat en un marc europeu és un eix central d’aquesta campanya electoral i no és un fi en si mateix sinó una eina per resoldre les necessitats de la gent. El nostre és una nacionalisme personalista que pensa en les persones”. 
En aquest sentit, ha afegit que ara que es parla tant del rescat dels bancs “des de CiU volem rescatar Catalunya de l’ofec de l’Estat i de les moltíssimes persones que pateixen i que no viuen amb prou dignitat. És un país que s’està carregant les classes mitjanes”. Duran ha acabat afirmant que “aquestes darreres hores, Rajoy i Cospedal han dit que estimen molt Catalunya i els catalans. Si tant ens estimen que deixin d’emprenyar amb la llengua, que paguin el que ens deuen i que canviïn els pressupostos.  Volem fets no paraules”. I ha afegit “si tant ens estimen que ens estimin amb la nostra maduresa i que deixin expressar-nos perquè, que el poble pugui dir el que sent”.
 
Finalment, Jordi Baiget i Ramon Espadaler, responsables del programa electoral, han remarcat que aquest és “un programa realista que no amaga les dificultats” i ambiciós ja que marca com a principals objectius aixecar el país des de la perspectiva nacional i des de la perspectiva socioeconòmica”.  Jordi Baiget ha afirmat que l’objectiu és situar Catalunya entre els països capdavanters d’Europa i això no es pot fer només en una legislatura”. En la mateixa línia, Espadaler ha subratllat que “CiU sempre ha mirat a Europa, on és el nostre futur”, i ha destacat que el programa inclou “propostes concretes i avaluables” i que “es basa en la confiança que tenim en el país”.

domingo, 28 de octubre de 2012

Anterior parlem-ne

Benvolguts i Benvolgudes,

Atès que el nostre anterior parlem-ne ha suscitat diverses interpretacions errònies degut al redactat, des de l’Agrupació local de Convergència i Unió volem deixar clara la nostra posició política envers a la històrica situació nacional que estem vivint a Catalunya.

En l’Agrupació local de CiU considerem que una nació mil·lenària com Catalunya, que ha vist passar tot tipus de vicissituds al llarg de la història i que ha estat capaç de seguir endavant, gràcies a la força de la seva gent, ara li toca fer l’aposta madura i engrescadora d’avançar cap a un Estat propi dins de l’àmbit europeu, dotat dels mateixos mecanismes propis i naturals que qualsevol altra nació del món.

Visca Martorelles i Visca Catalunya!

jueves, 13 de septiembre de 2012

Video President Mas a madrid

http://www.vilaweb.cat/noticia/4040008/20120913/mas-madrid-necessitem.html

Mas, a Madrid: 'Necessitem un estat'


Mas, a Madrid: 'Necessitem un estat'

El president de la Generalitat fa un exposició de greuges en un col·loqui a la capital espanyola · 'El pitjor que pot fer governant és tallar les ales de la il·lusió d'un poble', diu.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet un discurs en un col·loqui a Madrid en què ha exposat tot el cúmul de greuges que pateix Catalunya i que van fer sortir centenars de milers de manifestants al carrer per la Diada. Ha avisat que seria un greu error minimitzar la protesta. Ha dit que té un mandat del carrer, de la població: 'No es pot ignorar; s'ha d'entendre, escoltar i encaixar. El pitjor que pot fer governant és tallar les ales de la il·lusió d'un poble, M'identifico amb el clamor popular. I si no podem estar dins d'una Espanya amable i que ens la sentim nostra, aleshores Catalunya necessita un estat. Catalunya necessita l'instrument que significa un estat. Necessitem un estat'.
'Veurem quina resposta hi ha a pacte fiscal i després del 20 de setembre [quan hi ha la reunió de Mas amb Rajoy] veurem com es decanten els calendaris. I segons com vagin les coses la transició agafarà més o menys ritme', ha afegit.
Repàs dels greuges
Mas ha començat exposant la situació en què es troben les comunitats autònomes, amb unes dures condicions per part del govern espanyol per retallar el dèficit, sense flexibilitat, quan l'estat demana, i aconsegueix, temps i condicions més suaus; però en canvi no aplica aquesta flexibilitat als governs autonòmics.
I ha afegit: 'Catalunya té un dèficit d'entre 15.000 i 16.000 milions anuals i encara ha de demanar recursos. Tenim dificultats quan generem recursos, i això no té sentit'.
Mas ha recordat que les autoritats i institucions a Catalunya sempre han donat suport a Espanya i al rei i han fet tots els passos per encaixar. 'Fins i tot vam votar la llei de partits, i ho vam fer amb el cor trencat', ha afegit. 'I en canvi què tenim? Invasió competencial permanent, presumint que es passa el ribot en l'estatut 2006, dèficit fiscal inamobible durant gairebé 30 anys, de 15.000 milions cada any. No s'ha mogut mai gens ni mica. Infrastructures sempre per sota de la nostra població (no ja d'aportació al PIB). I ara no se'ns paguen els deutes.'
I encara més: 'I després fins i tot menyspreu en qüestions d'identitat per part de les institucions de l'estat. Menyspreu per coses acumulades al llarg de la història'. I rebla: 'Potser estem equivocats però potser algú hauria de dedicar temps a entendre això'.
'No es pot tallar les ales a la il·lusió d'un poble'
'Els demano a Madrid que no cometin el major error d'aquest moment, que seria minimitzar el que passa a Catalunya. Poden pensar que és un escalfament momentani de final d'estiu. Seria un error', ha avisat Artur Mas.

'Parlem d'un milió i mig de manifestants, segons fonts de la policia. Hi havia una multitud ingent i pacífica que no anava contra ningú; no era cap bronca, es va subratllar un projecte propi. Imaginin una manifestació a Espanya de 9 milions de cop i volta. Aquesta és la proporció. Recorden una manifestació així a Espanya?'
Finalment Mas ha dit: 'Entengueu que un poble vulgui resoldre això pacíficament i democràticament i de manera estrictament europea. Quan els catalans demanen un estat ho fan dins d'un marc europeu. No ens hem tornat bojos'.
La relació amb Espanya
Sobre la possible relació amb Espanya en el futur, i la possiblitat d'un boicot en cas d'un procés d'independència, ha dit: 'Sempre s'ha de poder parlar de les coses civilitzadament. Guerres -en sentit figurat-, boicots, insults, degradacions… forma part del llenguatge d'una Espanya que ja no hauria d'existir. Som al segle XXI, a la Unió Europea. Ho hem de poder parlar civilitzadament. I passi el que passi la relació entre Catalunya i Espanya ha de ser intensa. Gent que ha vingut d'Espanya molts eren a la manifestació. Agafem el bo que té una democràcia'
Avançament electoral?
A més, el president de la Generalitat ha parlat sobre la possibilitat d'avançar les eleccions. Ha dit que de moment no ho tenia previst. 'No tinc previst convocar eleccions si no és estrictament necessari. I no dic que no acabi sent estricament necessari'. I això podria ser forçat per un cop de porta al pacte fiscal: 'Si el pacte fiscal no avança o no té possibilitats pot causar un avançament electoral'

sábado, 11 de agosto de 2012

Oriol Pujol i Ferrusola

Benvolguda, benvolgut,
El passat dimecres vam viure un ple històric al Parlament de Catalunya. L’acord polític assolit al voltant de la proposta de Pacte Fiscal que hem impulsat des de Convergència i des de CiU és d’una enorme transcendència política i històrica. La resolució aprovada –que us adjuntem perquè pugueu conèixer al detall- proposa un canvi de model,  és un nou plantejament que ha de garantir la pervivència de Catalunya. És fins aquest punt, doncs, que el ple del passat 25 de juliol marca un abans i un després en la política catalana. Un canvi que hem liderat nosaltres d’una manera clara i diàfana i que recull el suport de gairebé un 80% de la ciutadania catalana.
Com saps, en els darrers mesos hem estat explicant la nostra proposta de Pacte Fiscal a totes les comarques del país, a tots els militants, per poder donar-vos les eines per explicar els beneficis que suposaria per al país una Hisenda Pròpia que, en paraules del president Mas, “no és un caprici, ni una maniobra partidista o una jugada d’oportunisme polític, sinó una necessitat en majúscules i una solució per sortir reforçats de la crisi.” Cada dia que passa, Catalunya perd 45 M € que van a Espanya i no retornen, i aquest és un preu que no podem pagar perquè és massa alt i pot suposar el final de Catalunya com a nació.

En les properes setmanes i mesos, ens tocarà defensar l’acord assolit pel Parlament de Catalunya. Tots i totes hem de ser transmissors del missatge, hem d’anar arreu del país explicant aquestes xifres i fent entendre que aquesta és la última oportunitat que tenim.
Tal com vam manifestar al nostre 16è Congrés, com a nació hem iniciat un camí de no retorn cap a la llibertat. Hem encetat la transició nacional catalana que té la seva primera estació en la consecució de la Hisenda Pròpia. Com ja has pogut comprovar, aquesta fermesa de plantejaments que estem demostrant ha encès les ires dels sectors més rancis i conservadors de l’espanyolisme intransigent, que estan calumniant-nos, difamant-nos i mirant de dilapidar el nostre prestigi i el nostre bon nom. No ho permetrem i defensarem el nostre honor amb ungles i dents, perquè el bon nom de Convergència és patrimoni de tots els militants, de tots aquells que fa tants anys que treballeu per aixecar aquest país i portar-lo a un futur ple d’oportunitats i situar-lo entre les grans nacions d’Europa i el món.
Sabem on som i a on anem. Més que mai. Sense por i mirant endavant. Com us dèiem fa uns mesos, intentaran dividir-nos i debilitar-nos, però sabem que comptem amb l’actiu més important, que és el capital humà que formen els homes i les dones de Convergència.
Ens permetem demanar-te que t’anotis des d’ara a l’agenda la data de l’Onze de Setembre d’enguany perquè estem preparant un seguit d’activitats que farem perquè aquesta diada sigui també històrica. Pots contactar amb la teva federació per a més informació.
Per últim, desitgem que puguis passar uns dies de descans i reflexió al costat de la teva família i amics i que ho facis gaudint d’aquest país i d’aquests paisatges que tenim la sort de tenir.
Saps que estem a la teva disposició.

Oriol Pujol i Ferrusola                                
Secretari general                              

miércoles, 18 de abril de 2012

Catalunya és una nació mil·lenària

Catalunya és una nació mil·lenària que al llarg dels tres darrers segles ha sofert diferents

intents de desaparició que només han estat vençuts per la determinada voluntat de ser dels

catalans.

Superada la dictadura franquista i recuperada la democràcia i l’autogovern, Catalunya va

iniciar un camí d’enfortiment de l’ànima de la nació: identitat lingüística i cultural; progrés

econòmic i justícia social; democratització de la societat.

Però avui dia,
per poder assegurar la seva continuïtat com a nació, Catalunya

necessita un estat propi
. Serà amb l’estat propi que podrem mantenir la nostra identitat

nacional; decidir sobre els nostres recursos econòmics, garantir el benestar dels nostres

ciutadans i la cohesió social; permetre la projecció internacional del nostre país ...

Construir un estat propi és una tasca molt difícil, que requerirà molts elements. D’entre ells,

n’hi ha un de fonamental, que només depèn de cadascú de nosaltres:
construir una

majoria social
, que avui dia encara no existeix.

Convergència, com a partit que defensa la nació catalana i que obté el suport majoritari dels

ciutadans de Catalunya, assumeix el compromís d’aconseguir aquesta majoria social. Un

procés que és molt ambiciós, però que és inajornable, perquè ens hi juguem el futur de

Catalunya com a nació.

Per guanyar aquesta majoria social, necessitem moltes persones disposades a convèncer

de la necessitat de disposar d’un estat propi.
Cadascun dels militants del nostre partit ha

de ser portador d’aquesta nova missió
. Entre tots hem de fer taca d’oli i conscienciar

totes aquelles persones (a la família, a la feina, entre els amics, a les associacions de les

que formem part...) que, per diferents motius, encara no són conscients d’aquesta imperiosa

necessitat.

La continuïtat de Catalunya com a nació depèn dels catalans. Els militants de Convergència

tenim una gran responsabilitat!
És per aquest motiu que necessitem la teva participació

en aquest ambiciós repte
. El teu compromís personal.

El Comitè Executiu Nacional de Convergència

viernes, 9 de marzo de 2012

nou cementiri de Martorelles

El projecte de construcció del nou cementiri de Martorelles ha trobat un nou entrebanc. L’anunci de la Generalitat dels retards en el pagament de la subvenció del PUOSC fa que aquest any sigui inviable la construcció de l’equipament que comptava amb l’ajut de 500.000 euros provinent del Govern català, una xifra que suposa la meitat del cost del projecte pressupostat en 1.090.000 euros.


etiquetacementiri, Generalitat, nínxols, obres, PUOSC
Davant aquest anunci, l’alcalde de Martorelles, Romuald Velasco, ha demanat una reunió amb el director general d’Administració Local de la Generalitat, Joan Cañada, a qui vol exposar la “urgència” del nou equipament funerari que ha de donar servei a Martorelles i Santa Maria. “Reclamarem que, en el nostre cas, l’ajut sigui prioritari perquè és una necessitat que no pot esperar més”, indica Velasco.

Sense nínxols disponibles
De fet la manca d’espai a l’actual cementiri situat al terme municipal de Santa Maria s’arrossega fa anys, però a hores d’ara està en un moment crític. Segons Velasco, actualment no hi ha cap nínxol disponible. “Estem negociant la compra d’una vintena de nínxols a propietaris que tenen més d’un i que no els han de fer servir”, explica l’alcalde. Tenint en compte les dades de mortalitat de la zona, aquesta mesura allargaria la vida útil del cementiri fins a finals d’any.
L’Ajuntament preveia poder començar aquest estiu les obres del cementiri, que tindrà uns 200 nínxols en una finca de 8.700 metres quadrats on també hi haurà espai d’aparcament. El consistori resta pendent encara de la signatura de la compra-venda dels ter-.renys propietat de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Diputació de Barcelona, pels quals l’Ajuntament haurà de pagar 60.000 euros.
Una altra de les obres que es podria veure afectada pel retard dels pagaments del govern català és la construcció d’uns dipòsits de la xarxa de clavegueram de Can Sunyer, amb un cost de 80.000 euros.

miércoles, 22 de febrero de 2012

millora l’atenció als malalts crònics

i proporciona més serveis a l’atenció primària

En 1 minut:

El Consell de Govern reunit d’ahir va aprovar el Pla de Salut 2012 – 2015 que té per objectiu

transformar el sistema públic de salut per tal de millorar la qualitat dels seus serveis, adaptar-lo a les

noves necessitats i fer-lo més sostenible.

L’envelliment de la població o els hàbits poc saludables són l’origen de les malalties més comunes a

dia d’avui i per això era necessari fer un nou Pla de Salut que dediqués especial atenció a aquesta

nova realitat social i dotés el sistema sanitari de les eines necessàries per donar-hi resposta.

El nou Pla de Salut dotarà els Centres d’Atenció Primària (CAP) d’un major nombre de serveis per tal

que el ciutadà pugui rebre l’atenció necessària de forma més ràpida i sense haver-se de desplaçar a

un hospital. Sense haver d’incrementar els recursos, es donarà un servei de més qualitat.

El nou Pla de Salut redueix el temps de diagnòstic per a les malalties greus. D’aquesta manera, en

un cas per exemple de càncer, entre el moment que el metge sospiti que un pacient pot patir aquesta

malaltia i l’emissió d’un diagnòstic que ho determini passaran un màxim de 30 dies.

Una de les vies per a aconseguir aquesta reducció del temps de diagnòstic és l’increment de l’ús de

la teleassistència. Aquest és un exemple d’un dels grans objectius d’aquest nou Pla de Salut com és

fer ús de les noves tecnologies per a donar una atenció mèdica més ràpida i de qualitat.

El Pla aprovat estableix un nou sistema de treball conjunt entre els metges i infermeres dels CAPS i

dels hospitals que té com a objectiu fer un seguiment individualitzat dels malalts crònics per tal que

rebin l’atenció necessària que eviti el seu ingrés hospitalari.

El Pla introdueix millores en l’atenció domiciliària per tal d’evitar que aquells malalts que poden ser

tractats a casa seva amb les màximes garanties hagin de rebre tractament a un hospital.

Un altre dels objectius és reduir les llistes d’espera a través d’una llista única que sota criteri clínic

donarà prioritat als malalts més greus o que tinguin una major urgència de ser atesos.

El Pla també contels departaments de Salut i de Benestar

Social i Família per tal de posar en marxa un servei d’atenció a aquells malalts que no disposen d’un

entorn que els assisteixi i no poden cuidar-se tot sols quan surten de l’hospital.
 stema de coordinació entre professionals dels CAPS i dels

hospitals en el tractament individualitzat dels malalts crònics de cor ha donat com a resultat la reducció a

la meitat dels morts per insuficiència cardíaca.

Un nou Pla de Salut per donar resposta a les noves necessitats. El Consell de Govern reunit ahir

va aprovar el Pla de Salut 2012 – 2015 que té com a objectius transformar el sistema de salut pública

i
reorganitzar els seus serveis per tal d’adaptar-se a les noves necessitats dels ciutadans,

donar una atenció de més qualitat i aconseguir un model sanitari més eficient i sostenible
.

L’envelliment de la població o els hàbits poc saludables són l’origen de les malalties més comunes i

és per això que era necessari fer un nou Pla de Salut que dediqués especial atenció a aquestes

noves necessitats socials i dotés el sistema sanitari de les eines per donar-hi resposta.

Més serveis a l’atenció primària. Un dels punts destacats d’aquest nou Pla de Salut és l’increment

del nombre de serveis que es prestaran des dels Centres d’Atenció Primària (CAP). D’aquesta

manera, les afectacions que s’atendran des dels CAPS seran majors i
així els ciutadans podran

rebre una atenció més ràpida sense haver-se de desplaçar fins al centre hospitalari
.

Reducció del temps de diagnòstic. El Pla de Salut 2012 – 2015 actua de forma molt decidida en la

rapidesa de l’emissió del diagnòstic de les malalties greus com a eina fonamental per millorar

l’assistència sanitària. El nou Pla estableix que
entre el moment en què un metge sospiti que un

pacient pot patir una malaltia greu, com per exemple un càncer, i l’emissió d’un diagnòstic

que determini si realment existeix aquesta malaltia passaran un màxim de 30 dies
.

Increment de l’ús de les noves tecnologies. Un altre dels aspectes en els quals el nou Pla de

Salut posa especial èmfasi és en l’ús de les noves tecnologies per millorar la qualitat del servei. L’ús

dels sistemes de teleassistència permetran accelerar el temps de diagnòstic o donar una assistència

ràpida i des del domicili a aquells pacients que tinguin més dificultats per desplaçar-se.

Més eficiència en la gestió de les llistes d’espera. El nou Pla introdueix millores en la gestió de les

llistes d’espera per tal de fer-les més eficients i d’anar-les reduint de forma progressiva.
Per fer-ho

Núm. 721 – Dimecres 22 de febrer de 2012

3

es crearà una única llista que centralitzarà tots els pacients de cada regió sanitària donarà

prioritat als malalts greus
o aquelles persones que per culpa de la seva malaltia pateixen greus

impediments en el seu dia a dia.

Atenció individualitzada als malalts crònics. Amb aquest Pla de Salut 2012 – 2015 s’estableix un

nou sistema de coordinació i de treball conjunt entre els metges i infermeres dels Centres d’Atenció

Primària i dels hospitals per tal de fer un
seguiment individualitzat de l’evolució dels malalts

crònics i d’atenció de les seves necessitats per tal d’evitar en la mesura del possible el seu

ingrés hospitalari
.

Coneixements per a una vida saludable. Els hàbits poc saludables són a dia d’avui una de les

principals fonts de malalties. És per això que tal i com estableix el nou Pla,
una de les branques de

l’assistència sanitària consistirà en dotar als ciutadans de coneixement per a portar una vida

saludable
, que ajudi a prevenir malalties i que eviti problemàtiques en el futur.

Atenció social als malalts. Els departaments de Salut i Benestar Social i Família es coordinaran per

donar atenció a aquells malalts que un cop abandonat l’hospital no puguin cuidar-se ells mateixos i

no tinguin un entorn que pugui cuidar-los.

Millora de l’atenció domiciliària. El nou Pla introdueix tot un seguit de millores en l’atenció

domiciliària que tenen per objectiu evitar l’ingrés hospitalari a aquells malalts que puguin ser atesos a

casa seva amb les màximes garanties.

videbloc d’Oriol Pujol



Benvolguts, benvolgudes,



Us informem que hi ha un nou post al videbloc d’Oriol Pujol.

En aquest nou post, titulat “La vacuna contra la tuberculosi té segell català”el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, visita  l’empresa deBadalona Archivel Farma que està desenvolupant una vacuna contra la tuberculosii conversa amb Pere Joan Cardona, el seu director científic imèdic. 



Podeu visionar el videobloc publicata:   http://videobloc.oriolpujol.cat/video.php?vp_id=13

El               Departament d'Empresa i Ocupació posa en marxa el Pla de               Desenvolupament de Polítiques Actives d'Ocupació amb una dotació               pressupostària de 420 milions d'euros


El                 Pla inclou mesures específiques per col·lectius, sectors,                 territoris i per la innovació i la modernització, així com una                 nova cartera de serveis del Servei d’Ocupació de Catalunya -                 SOC




La               secretària d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament               d’Empresa i Ocupació, Esther Sànchez, ha presentat avui el Pla de               Desenvolupament de Polítiques Actives 2012-2013, tot un seguit de                mesures concretes dissenyades per a combatre l’atur i               millorar l’ocupabilitat de les               persones.


Aquest               Pla, que compta amb el suport unànime de les organitzacions               patronals Foment del Treball i PIMEC, els sindicats Comissions               Obreres i Unió General de Treballadors, i les entitats               municipalistes (Federació Catalana de Municipis i l’Associació               Catalana de Municipis) a través del Consell de Direcció del SOC,               té una dotació pressupostària de 420               milions euros per al 2012, primer any de vigència del               Pla.


La               secretària d’Ocupació i Relacions Laborals, Esther Sànchez, ha               destacat que el Pla “s’adreça a la               totalitat de les persones i de les empreses perquè volem que tots               els serveis oferts pel Servei d’Ocupació de Catalunya estiguin a               l’abast de tothom”.


De               fet, el Pla s’ha dissenyat a partir de les necessitats concretes i               actuals de les persones en situació d’atur i de les empreses               instal·lades arreu del territori  d’acord amb la Diagnosi del               Mercat de Treball a Catalunya elaborada pel               Departament.


En               aquest sentit, el Pla s’estructura en una nova cartera de serveis               genèrics del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i tot un seguit               de serveis i mesures específiques adreçades a col·lectius, sectors               i territoris concrets i per a la innovació i la               modernització.


Per               exemple, entre les 70 mesures específiques del Pla, la secretària               d’Ocupació i Relacions Laborals ha indicat les adreçades als               menors de 30 anys, “que estaran               segmentades perquè no tot el col·lectiu de joves és igual, i               incorporarà accions de formació i contractació amb pràctiques               laborals en entorns reals d’empreses”, entre               d’altres iniciatives.


Esther               Sànchez ha explicat que “altres mesures               s’adrecen a sectors productius amb altres necessitats de llocs de               treball per reposició, i a sectors prioritaris o que generen               ocupació; i a territoris amb projectes de desenvolupament local i               territoris amb necessitats de reequilibri social i               econòmic”.


La               secretària d’Ocupació i Relacions Laborals, Esther Sànchez, ha               manifestat que el Pla incorpora diferents novetats respecte dels               aplicats per governs anteriors, entre elles, la individualització               del servei. “Totes les polítiques               actives es faran després de que les persones en atur passin un               qüestionari a l’oficina de treball per avaluar la seva situació i               formalitzar un compromís d’activitat per tal de donar a les               persones el que realment necessiten i optimitzar els recursos               disponibles”.


Esther               Sànchez ha posat èmfasi en tot una sèrie de noves mesures incloses               en el Pla adreçades a joves menors de 30               anys; persones amb especials dificultats d’inserció en el mercat               de treball i/o en situació de vulnerabilitat sociolaboral; i               persones en situació d’atur que provenen de sectors especialment               afectats per la crisi               econòmica.


En               aquest sentit, la secretària d’Ocupació i Relacions Laborals ha               manifestat que el Departament vol “fomentar projectes               integrals d’orientació, formació i inserció laboral per a               diferents col·lectius”.              


Esther               Sànchez ha afegit que “el Departament               d’Empresa i Ocupació, a través del SOC, opta per projectes               d’impacte. Amb les xifres d’atur que tenim no podem permetre’ns el               luxe de destinar recursos a entitats que treballen amb col·lectius               petits. Volem aconseguir que les empreses de serveis en matèria               laboral s’agrupin entre elles i que garanteixin resultats               d’impacte”.


Així               mateix, la secretària d’Ocupació i Relacions Laborals ha anunciat               l’inici del canvi de model per instrumentar les polítiques               actives.               “En concret, volem passar del model de subvencions al model de               convenis o contractes programa tal i com es fa a               Europa”.


La               secretària d’Ocupació i Relacions Laborals ha indicat que el 2012               serà un any on es combinarà la subvenció amb el conveni o               contracte programa, i que el 2013 serà majoritària la via del               conveni o contracte programa.


Esther               Sànchez ha assegurat que “el mètode de la               subvenció, que normalment té una durada d’un any, és obsolet,               genera complicacions en les justificacions econòmiques i un alt               índex de revocacions, la qual cosa provoca inseguretat a les               entitats i les dissuadeix a l’hora d’invertir en millores i               innovar. Volem donar estabilitat a les entitats i el millor               instrument és el contracte programa o el conveni, que fomenta la               qualitat en el mercat de proveïdors de               serveis”.


D’altra               banda, Esther Sànchez ha indicat que “el Pla establirà               indicadors de resultats quantitatius i qualitatius que seran               avaluats a finals d’any per comprovar l’èxit de cada               mesura”.




El               Pla de Desenvolupament de Polítiques Actives 2012 – 2013 és la               continuació de l’obra del Departament d’Empresa i Ocupació que, a               través del Servei d’Ocupació de Catalunya, va elaborar l’any               passat la primera diagnosi del mercat de treball i avaluació de               les polítiques actives d’ocupació, amb la voluntat d’identificar               els àmbits de millora de les polítiques actives d’ocupació en               benefici de les persones en atur i de les necessitats de les               empreses, i de l’elaboració de l’Estratègia catalana per a               l’ocupació 2012-2020, un document estratègic que fixa les línies               mestres i principals objectius en matèria d’ocupació de la               Generalitat.

miércoles, 18 de enero de 2012

Núm. 703 – Dimecres 18 de gener de 2012

1

El Conseller Mas – Colell es reuneix amb el Ministre d’Hisenda

per exigir-li el pagament dels diners que l’Estat deu a Catalunya

En 1 minut:

El Conseller Mas – Colell i el Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, van tenir ahir la seva primera

reunió bilateral on es van tractar aspectes com les polítiques de reducció del dèficit, els problemes de

liquiditat de la Generalitat o els deutes que té l’Estat amb Catalunya.

En aquesta reunió Mas – Colell va posar especial èmfasi en exigir al Govern espanyol que pagui els

759 milions d’euros que deu a Catalunya corresponents a la Disposició Addicional Tercera de

l’Estatut. A la sortida de la reunió el Conseller ha afirmat que el pagament d’aquests 759 milions està

ben encarrilat.

El Conseller ha remarcat que el Govern continuarà reclamant tants cops com calgui el compliment

dels deutes de l’Estat amb Catalunya fins que s’hagin fet efectius tots els pagaments pendents.

Mas – Colell també ha reclamat també al Ministre Montoro el pagament dels 1.450 milions d’euros

que l’Estat deu a Catalunya corresponents al Fons de Competitivitat.

El Conseller ha mostrat el ferm compromís i la voluntat de col·laboració de la Generalitat de

Catalunya amb les polítiques d’austeritat orientades a la reducció del dèficit públic.

La reunió d’ahir va posar de manifest que el Govern català i l’espanyol tenen punts de vista

semblants pel que fa a les polítiques de reducció del dèficit de les administracions públiques i també

pel que fa la necessitat de complir amb els objectius de dèficit fixats des de la Unió Europea.

La reunió entre el Conseller i el Ministre ha tingut lloc poques hores abans de la primera reunió del

Consejo de Política Fiscal y Financiera convocada pel nou Govern del PP i on el Govern espanyol ha

anunciat la creació d’una línia de crèdits ICO per a què les Comunitats Autònomes puguin alleujar els

seus problemes de liquiditat i fer front als pagaments pendents amb els seus proveïdors.

La dada

El President Mas va recordar ahir en una entrevista al Financial Times que Catalunya no pot seguir

suportant cada any un dèficit fiscal equivalent al 9% del PIB i que cal, per tant, un nou model de

finançament basat en el Pacte Fiscal que posi punt i final a aquesta situació.

Núm. 703 – Dimecres 18 de gener de 2012

2

El pagament dels 759 milions està ben encarrilat. Ahir dimarts va tenir lloc a Madrid la primera

reunió bilateral entre el Conseller d’Economia de la Generalitat i el Ministre d’Hisenda del nou Govern

espanyol.
En aquesta reunió s’han tractat diversos temes com ara les polítiques d’austeritat

per a la reducció del dèficit, els problemes de liquiditat de la Generalitat de Catalunya i,

sobretot, ha servit per reclamar un cop més des de Catalunya el pagament dels deutes que té

l’Estat amb la Generalitat
, especialment els 759 milions d’euros corresponents a la Disposició

Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El Conseller Mas – Colell ha manifestat en

acabar la reunió que el pagament d’aquest 759 milions està ben encarrilat. Cal recordar que a

aquests 759 milions cal afegir-hi els 1.450 milions que l’Estat deu a la Generalitat en concepte del

Fons de Competitivitat i que l’anterior Govern del PSOE també va deixar sense pagar.

Reclamarem els diners tants cops com calgui. Tot i afirmar que el pagament dels 759 milions

d’euros està ben encarrilat, Mas – Colell ha dit que la Generalitat reclamarà el compliment dels

deutes de l’Estat amb Catalunya tants cops com calgui fins que es facin efectius els pagaments

pendents.

Compromís amb les polítiques d’austeritat. El Conseller Mas – Colell i el Ministre Montoro han

parlat extensament sobre les polítiques d’austeritat que caldrà aplicar a nivell general de tota

l’administració de l’Estat per reduir l’insostenible nivell de dèficit que arrossega l’economia espanyola.

Mas – Colell ha mostrar el compromís i la voluntat de col·laboració de la Generalitat de

Catalunya que ja fa més d’un any que ve aplicant mesures per a la reducció del dèficit
.

Relació fluïda. La voluntat del Govern de la Generalitat és la de mantenir una relació fluïda amb el

Govern espanyol, especialment pel que fa als temes econòmics. La reunió entre Mas – Colell i

Montoro ha servit també per posar de manifest que
Estat i Generalitat tenen punts de vista

semblants tant pel que fa a les polítiques d’austeritat com a la necessitat de complir

rigorosament amb els objectius de dèficit que fixen les institucions europees
.

La prioritat és el Pacte Fiscal. Tal i com va recordar ahir el President Mas en una entrevista al

Financial Times, el principal objectiu polític de la legislatura és avançar cap a un nou model de

Núm. 703 – Dimecres 18 de gener de 2012

3

finançament construït sobre la base del Pacte Fiscal, que posi punt i final a l’insostenible nivell de

dèficit fiscal que pateix des de fa anys l’economia catalana i que està causant un divorci creixent

entre Catalunya i l’Estat espanyol. Com s’ha repetit en nombroses ocasions,
CiU no col·laborarà de

forma estable amb cap partit polític de Madrid que no estigui disposat a dotar Catalunya

d’aquest nou model de finançament
.

Primera reunió del Consejo de Política Fiscal y Financiera. La trobada entre al Conseller Mas –

Colell i el Ministre Montoro va tenir lloc poques hores abans de la primera reunió del Consejo de

Política Fiscal i Financiera convocada pel nou Govern espanyol. En aquest reunió presidida per

Montoro i en la qual prenen part tots els responsables d’economia i finances de les comunitats

autònomes de l’Estat,
el Govern espanyol va anunciar l’obertura d’una línia de crèdit de

l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) que facilitarà que les comunitats puguin accedir al

finançament que necessiten per solucionar els seus problemes de liquidita
t que provoquen,

entre d’altres, greus endarreriments en el pagament de proveïdors.